Les xarxes socials

Hola!!
Sóc la Pepi, un altre cop.
En aquesta entrada vull fer una comentari sobre les xarxes socials. Una de les activitats que havíem de fer al curs era donar-se d'alta al Twitter. Haig de dir que no ho he fet. El motiu? Bé...doncs...no ho tinc prou definit. El primer que em frena per a donar-me d'alta en una xarxa social és que no sé on entro ni on vaig a parar. Ni com surto, és clar. No controlo aquests entorns suficientment com per donar-me d'alta amb els ulls tancats. Potser és la meva manera de ser, però abans m'agrada informar-me.
Un altre punt és la privacitat de les dades. Segur que estem tots tan protegits com creiem quan fiquem les nostres dades a alguna web d'internet? No ho sé, i no tinc tan clar que sigui així...Qui veu en realitat el que jo penjo al famós mur del Facebook, per exemple?
Potser hi ha algú que deu estar pensant: "Aquesta no té ni idea". Sí, si jo reconec que el problema és aquest, que la meva desconfiança està basada en la meva ignorància, però és que són coses que se m'escapen i molt, i m'estimo més ser escèptica que creient en aquest cas. Tot i que després em pugui donar de baixa, si no ho veig clar, ja no hi entro...
Tot i això, trobo que tots anem cap a aquest tipus de comunicació i de relació entre les persones. Els nostres alumnes, per exemple, mentre fan deures estan amb l'ordinador obert a davant per si tenen un dubte comentar-li al company que estigui connectat en aquell moment. Ells ja han nascut amb l'ordinador al bressol, i es nota en la "soltura" que tenen. Som nosaltres que ens anem quedant enrera!!! O almenys jo!!!
Però de veritat hem de permetre que perdem la comunicació personal i en viu? Ha de passar tot per l'ordinador? Massa fred, no? No sé, ja veurem què acaba passant...